dijous, 22 de maig del 2008

Viatge a la llar infantil Refugio do Amanhecer (Refugio del Alba)

Un 17 d'abril del 2008 cinc "∃+món"s, van volar fins a O'Porto per tal de conèixer els habitants del Refugio del Alba. El que no sabíen aquestes cinc noies és que un cop entressin allà, mai més podríen sortir, metafòricament parlant, clar. Era tant gran l'energia, l'amor estava a tot arreu i els somriures formaven part de la rutina....
Crec que es pot descriure com "una bombolla d'alegria, felicitat i positivisme" que forma part d'un món al qual li manquen aquests aspectes.
Si la bombolla formada per els educadors, nens i voluntaris. es transformés en bombolles petites, podríem repartir-les per tot el món i contagiar a la resta dels habitants de la terra.
Alexia


M'ha impactat molt l'ambient d'amor incondicional que hi ha al Refugio del Alba, tan per part dels educadors i voluntaris com pels nens. Crec que com a un ∃+món podem aprendre molt del seu exemple.
També em va impactat molt que el director de la llar infantil ens comentés que realment estàvem ajudant d'una manera significativa amb els xampús, els gels i les colònies. Em vaig alegrar molt de saber la importància del que hem fet per ells.
M'encantaria tornar a repetir la experiència i tornar a veure aquests nens tan especials!!

Donna


El Refugio no sólo es un refugio físico,
para mi ha significado s
entirme segura,

aceptada incondicionalmente, tenida en cuenta, valorada, escuchada. He sentido que estaba realmente en mi casa, con una familia de verdad. He sentido que podía compartir lo que era yo, dar lo mejor de mi y recibir lo mejor de las personas que allí había y que me han acompañado en este viaje.
Realmente ha dejado una huella en mi, y ahora, de vuelta en la ciudad cuando noto que mi mente vuelve a la rutinària forma de ver las cosas, quejándose, me acuerdo de ellos, de los niños sobre todo, de su sonrisa, sus abrazos, su sensibilidad y la expresión de su amor, me acuerdo de muchas actitudes que he podido ver en la gente del Refugio y en mis compañeras de viaje y decido sonreir yo también a la vida.

La calidez humana, querer a las personas por el simple hecho de ser personas.
El amor es contagioso y a veces creemos que "¿Para qué demostrar el cariño si a nadie le va a servir?". Realmente expresar atención, escucha, aceptación hacia la gente, aunque ésta no responda como nos gustaría, es útil y deja marca y puedo asegurar que contagia.
Como canta Mercedes Sosa "el amor y el cariño al malo lo vuelve puro y sincero y al viejo lo vuelve niño."

Hridayam

Màgic, increïble, especial, excel·lent...necessitaria tot un diccionari per trobar les millors paraules que definíssin l'experiència al Refugio.
Mai havia experimentat com un cap de setmana és suficient per viure i aprendre tantes coses i sentir-me part d'una família, la del Refugio del Alba.
És impressionant el treball que es fa allà: l'impacte dels educadors, cuiners, vigilants nocturns, psicóloga...en les vides d'aquests nens.
11 nens, 11 somriures, 11 amors, 11 esperances!!!!
Val la pena viure aquesta experiència. Espero trobar-te la propera vegada!!!
Eva


El que més m'ha impactat ha estat l'amor que els nens m'han donat! Les seves abraçades, petons, han fet que em sentís molt estimada! Jo venia a ajudar-los a ells i al final he estat jo la que he rebut més! Els educadors han estat un exemple per a mi, vides enfocades en invertir en les coses importants de la vida, les coses que no es veuen. Tinc moltíssimes ganes de tornar-hi!
Mariona

1 comentari:

Alexia ha dit...

He llegit el que vam escriure.... buuff QUINES GANES DE TORNAR!



(K)

petonets!