Experiència a l'Hospital Evangèlic

Al principi estava una mica nerviosa... pel fet que mai havia fet res semblant i al començar un nou "projecte" sempre fa una miqueta de por... Amb el temps ja he anat coneixent els avis de l'hospital, els treballadors... i ja em va agradar molt tot aquell ambient.
El fet de veure que formes part d'un equip de treball on estàs agust fa que treballis amb moltes ganes i això és el que m'ha passat. Cada setmana estic desitjant que arribi el divendres per veure a "tots els meus avis" com dic jo (jeje) i donar-li sobretot molta companya a cadascún d'ells...
Ara, ja conec a tots els avis pel seu nom, les seves històries, els seus gustos... i ells ja saben qui sóc, el que estudio, perquè vaig cada divendres... etc. La veritat és que m'agrada molt tenir aquesta relació amb ells perquè sento com cada cop que els hi canto una cançó o faig una broma es riuen amb ganes i a més, et donen les gràcies... Sempre és agradable que algú et digui gràcies pel simple fet de ser tu mateixa... perquè tampoc faig res de l'altre món, només estar amb ells i ensenyar-lis que la vida és més que està tot el dia en un Hospital.


Rocio